Una idea de seqüència a la benzinera - i amb la que
m'he dit, que estúpids que som com a societat, i m'he rigut en veu
alta, jo sola!:
... Cram arriba amb el cotxe a la benzinera, va fins
al mostrador on hi ha una persona al darrera.
CRAM: Hola bon dia! Com estàs?
DEPENENTA: Hola bon dia! Doncs, amb una mica de gana.
Aviam si la meva companya arriba aviat i puc anar a menjar jo també.
Però bé, sé que ara vindrà. I tu? Com estas? Cap a la feina?
CRAM: Estic molt bé gràcies. I no, vaig a veure la
meva mare a casa seva. Que també està bé. Una simple visita.
DEPENENTA: Bo saber-ho, que les mares a vegades són
grans i ja se sap... Per cert, no t'he vist mai per aquí. Que no hi vas sovint a
veure la mare? O no sempre vas en cotxe o per aquest camí?
CRAM: Sí que hi vaig sovint, sí. Però ja ho has
vist ràpid, ara vinc de casa una amiga, no és el meu trajecte
habitual.
DEPENENTA: Ah! D'acord! Simple curiositat, m'has
caigut bé.
CRAM: Gràcies!
DEPENENTA: Doncs que, una mica de benzina?
CRAM: Sí si us plau, que ja em toca omplir, la llum
de la reserva ja s'ha encès. He vist que ara i aquí no hi havia
cua, així que he parat ara i aquí. Gràcies.
En Cram surt de la botiga en direcció el seu cotxe i
l'omple de benzina. Tot seguit arrenca el cotxe i se'n va.
I fins aquí la idea de seqüència. Ara les
reflexions donades per aquesta. Les conseqüències aplicades a la
vida nostra.
Com que la benzina no s'ha de pagar amb diners,
tothom és pot moure amb llibertat. Tothom utilitza la benzina que
necessita. Podria ser que amb aquesta llibertat de moviment també
tothom contamines més. Val. Solucions a la contaminació.
Científics, enginyers si us plau, la vostra part de la feina...
Però bé, de moment tornem al curtmetratge. Per la
seva realització farem el mateix, no utilitzarem els diners i hem de
ser sincers. Són requisits per fer aquest projecte. No utilitzar
diners no vol dir que no farem ús d'allò que els diners ens
permetrien fer. Vindrà a ser com a la benzinera de la seqüència
d'abans, potser amb la diferència que les nostres paraules hauran
d'explicar que és això de que no existeixin els diners en aquest
projecte. Haurem de parlar per fer aquest rodatge. Haurem de fer-nos
entendre.
Ja tenim aptituds i coses, oi? Doncs utilitzem-les.
Jo aquí deixo la idea. Falta des del guió fins la pantalla que ho
emetrà passant per tothom i tot el que es necessita per portar-lo a
terme. Barcelona, qui comença amb mi? Jo me'n vaig màxim el 12
d'octubre d'aquest any 2011, potser abans, no és massa temps però
és pot fer. No es fan concursos de curtmetratges en 72 hores? Jo
tinc una mica més de dues setmanes. Eder, Roser, Marc (tots els
Marcs), Mike, Joan, Massi, Olmo, Miriam, Jordi, Xavi, Killian, Jose,
Marta, Elixabete, Isaaaaa, Toni, Blai, Marc, Pau, Fèlix, Felix,
Lluís, Frago :) Andrea, Albert, Cucho, Nick, etc. No us he anomenat
a tots, ho sé. Anireu sortint i més que encara no us conec. Rau,
raw, rauuu!!
Si ara no estas a Barcelona. Mmm... si ets del món
del cine, dalé. Crea el teu guió i roda'l. Si us ajunteu és fa més
fàcilment, més idees, més contactes, més aptituds diferents...
Vinga, que tan sols crear les situacions fa que pensar. Si no estas
per crear situacions potser pots traduir aquesta idea a alguna altra
llengua, o saps d'algú que la pot traduir. Fes un blog, posa la
traducció i passa aquí el link, així es pot llegir això en altres
idiomes. Ho deixo en català ara. Jo ho puc traduir bé al castellà
i ma o menos a l'angles. Però això ho faré aviat si ningú no ho
ha fet abans q ara necessito dormir... Jo passo la idea perquè crec
en la lliure informació. Ensenyo perquè m'agrada aprendre i perquè
penso que als altres també els hi agrada aprendre.
Una altra idea de seqüència, per exemple. Acabat el
cafè, abans de marxar li donem les gràcies pel cafè a la cambrera
i li diem que estava molt bo, si així ho estava o que estava massa
fort pel nostre gust, si així ho era. El que calgui a cada situació.
I que no falti un gràcies així que moltes gràcies a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada