D'on ve aquesta idea?

Aquesta és una idea que parteix del voler una vaga de consum. Que passaria si, posem per cas, durant tot un dia ningú no consumis res. Segur que tots podem viure un dia sense gastar diners. I qui diu un dia, diu una vida, diu un món :)

De que va el projecte aquest exactament?

Simplement és fer curts partint de la idea de que la vida existeix sense diners. Il·lustrar la vida sense aquest concepte. Com seria un dia normal de cadascú? En les situacions on s'utilitzen els diners utilitzarem les paraules, la comunicació entre persones. La societat serà diferent, està clar, si no això no funciona. Entre altres hem d'assumir que les coses són per ser usades. Hem de tenir per utilitzar si no que ho tingui un altre.

La no existència dels diners és dins del curt i fora. El rodatge ha de plasmar aquesta idea del ser sense diners. Hem de demostrar que es possible aquesta vida amb paraules i relació amb el que tenim al nostre voltant perquè ho és. Que no tot es basat en el diner. Que al cap i a la fi som els de abaix els que tenim el dret de decidir que fem amb la vida i de deixar d'utilitzar aquesta eina sense sentit. Els polítics intenten, o al menys això ens fan pensar, arreglar les coses però mentre se segueixin, per exemple, desnonant famílies de les seves cases per diners això dels diners no té cap mena de sentit. Els diners hauria de ser una eina d'intercanvi per el bé comú, per cobrir al menys les necessitats de tothom. On és el bé comú quan traiem una de les necessitats bàsiques a l'ésser humà? L'altra és el menjar. Què és això que haguem de pagar el menjar? Com la sanitat a alguns països el menjar hauria de ser de públic! Ja es pot fer negoci amb altres coses, veritat? No juguem amb la fragilitat de la vida. Siguem persones racionals, que tenim molt en aquest planeta, utilitzem allò que tenim, organitzem-nos, compartim, repartim. Que ningú passi fred ni gana. No són tantes les necessites bàsiques. Així que el millor per tots es que abolim els diners. Cadascú hem de canviar individualment i arribar a ser sincers, respectuosos i fer la nostra vida per el bé comú. Això del bé comú queda molt idíl·lic? Jo no ho crec, simplement es tracta de ser racional (qualitat intrínseca a l'ésser humà) amb un mateix i amb el grup. No menjarem dos patates si el del costat no en té cap. Mengem una cadascú. Partim del fet que si ara acceptem fer allò que fem cada dia (anar a treballar, estudiar, viure on vivim...) ho podem seguir fent sense que ni existeixi el concepte dels diners. Com si no haguessin existit mai. Fem una equació senzilla. Si ara treballem per tenir diners per amb aquests diners pagar el nostre menjar, el llum i l'aigua i altres comoditats, podem treballar directament per el menjar, el llum, l'aigua i les comoditats.

Exemple. Vas al metro i necessites una T10, piques el boto de la maquina i te la dona. Simplement el que necessites ho tens i que allò que no necessitem però volem és pot tenir també, tan sols haurem d'assegurar-nos que amb allò que volem no traiem una de les necessitats bàsiques per algú. Tots hem de gaudir de la vida i tenint menjar i sostre és la base per començar a gaudir-la amb propietat!

Bé doncs la idea general és aquesta. Fer la vida que ara fem, anar a treballar, estudiar, fer l'oci, etc., però sense diners. Aviam que passaria? Lo bo del projecte es que te n'adones que principalment la gent ha de canviar i que hi ha situacions que no tenen sentit sense els diners. Com lo de que utilitzem cotxes de benzina. Si no hi ha diners, la benzina ens proporciona la llibertat de moviment però també contamina, així que segurament faríem algun invent (q ja estan fets) que ens proporciones la llibertat de moviment sense contaminar. Que tot fossin beneficis per nosaltres. Interessant també és el paper que farien els bancs... jo havia pensat alguna cosa com que serien el punt d'informació on pots dir les teves aptituds i preferències i ells saben (mundialment) les necessitats, allò imprescindible per desenvolupar la vida, i el que es vol, allò que s'utilitza per gaudir la vida. Si hi ha feina q t'interessa a la conxinxina i als de la conxinxina els interesses tu, dale, un avió i comences a la nova vida. Tot és fàcil. Tot ho tenim, tot segueix com ara però sense el factor diners. Clar que haurem de seguir treballant però ja ens adonarem que potser no cal tant. Si som molts i no volem tant (perquè quant més vulguem més haurà de treballar el grup) podrem treballar menys i lliurar d'aquesta feina més. Els que vivien a les coves bé que havien de caçar i conrear i fer cases i cuinar, etc. per viure ells i els grup. Però un cop cobrien les necessitats bàsiques, segurament es relaxaven vora al foc xerrant amb els del seu voltant. Simplement siguem sincers. Si em vull canviar de casa i la vull "vendre" doncs que a qui l'interessi que m'expliqui per que ell la vol i quina és la seva situació i que farà amb la casa que tenia abans. Qui es queda la casa és decisió del venedor, com ara :) Tot amb sinceritat és pot arribar a bon port.
Pos ma o menos aquesta és la idea. Ara vosaltres a volar amb les vostres i aviam que surt. Feu un curt, sense diners, parlant, explicant el projecte, sé que es pot aconseguir. Passa la idea a tants com coneguis. La idea final d'aquest projecte és que com que som els de baix els que controlem no els de dalt, ho fem un dia. Quedem d'acord mundialment en un dia i comencem a viure amb altres valors. Els diners no ens interessen! Ah! per cert, veureu que les màquines juguen un paper important en la conservació del diner, amb elles no hi ha paraules... però darrera de les màquines hi ha els informàtics i amb aquests si que hi ha paraules. Que gent? Movem la idea i canviem el món. Prou de dir que no és pot, anem a demostrar que és pot. Tothom pot seguir fent la vida que fa sense els diners. Al principi hi haurà moltes coses q no faran sentit però les anirem modificant amb sinceritat i a través d'aquests bancs q sabran el q es necessita i el que es vol mundialment tot pot funcionar. Ensenyem-ho al món a través de curts, llargs, etc. Imaginem el que pot ser i fem-ho possible. Moooltes gràcies! :)

Fem-ho. Rodem el canvi! :)

Vinga gent, sé que som uns quants que ho podem fer. Per canviar el món comencem rodant un curtmetratge tots. La idea és simple, és tracta de representar situacions de la vida on utilitzem els diners tal com és ara amb dos petits canvis. No existeixen els diners. Sí que existeix la sinceritat. La resta tal qual fem ara. Tothom fa el mateix que fa ara. Allà on hi ha situacions de diners, canviem els diners per paraules. Simple, no? Doneu-me la vostra opinió sobre la idea.

Una idea de seqüència a la benzinera - i amb la que m'he dit, que estúpids que som com a societat, i m'he rigut en veu alta, jo sola!:

... Cram arriba amb el cotxe a la benzinera, va fins al mostrador on hi ha una persona al darrera.

CRAM: Hola bon dia! Com estàs?

DEPENENTA: Hola bon dia! Doncs, amb una mica de gana. Aviam si la meva companya arriba aviat i puc anar a menjar jo també. Però bé, sé que ara vindrà. I tu? Com estas? Cap a la feina?

CRAM: Estic molt bé gràcies. I no, vaig a veure la meva mare a casa seva. Que també està bé. Una simple visita.

DEPENENTA: Bo saber-ho, que les mares a vegades són grans i ja se sap... Per cert, no t'he vist mai per aquí. Que no hi vas sovint a veure la mare? O no sempre vas en cotxe o per aquest camí?

CRAM: Sí que hi vaig sovint, sí. Però ja ho has vist ràpid, ara vinc de casa una amiga, no és el meu trajecte habitual.

DEPENENTA: Ah! D'acord! Simple curiositat, m'has caigut bé.

CRAM: Gràcies!

DEPENENTA: Doncs que, una mica de benzina?

CRAM: Sí si us plau, que ja em toca omplir, la llum de la reserva ja s'ha encès. He vist que ara i aquí no hi havia cua, així que he parat ara i aquí. Gràcies.

En Cram surt de la botiga en direcció el seu cotxe i l'omple de benzina. Tot seguit arrenca el cotxe i se'n va.

I fins aquí la idea de seqüència. Ara les reflexions donades per aquesta. Les conseqüències aplicades a la vida nostra.

Com que la benzina no s'ha de pagar amb diners, tothom és pot moure amb llibertat. Tothom utilitza la benzina que necessita. Podria ser que amb aquesta llibertat de moviment també tothom contamines més. Val. Solucions a la contaminació. Científics, enginyers si us plau, la vostra part de la feina...

Però bé, de moment tornem al curtmetratge. Per la seva realització farem el mateix, no utilitzarem els diners i hem de ser sincers. Són requisits per fer aquest projecte. No utilitzar diners no vol dir que no farem ús d'allò que els diners ens permetrien fer. Vindrà a ser com a la benzinera de la seqüència d'abans, potser amb la diferència que les nostres paraules hauran d'explicar que és això de que no existeixin els diners en aquest projecte. Haurem de parlar per fer aquest rodatge. Haurem de fer-nos entendre.

Ja tenim aptituds i coses, oi? Doncs utilitzem-les. Jo aquí deixo la idea. Falta des del guió fins la pantalla que ho emetrà passant per tothom i tot el que es necessita per portar-lo a terme. Barcelona, qui comença amb mi? Jo me'n vaig màxim el 12 d'octubre d'aquest any 2011, potser abans, no és massa temps però és pot fer. No es fan concursos de curtmetratges en 72 hores? Jo tinc una mica més de dues setmanes. Eder, Roser, Marc (tots els Marcs), Mike, Joan, Massi, Olmo, Miriam, Jordi, Xavi, Killian, Jose, Marta, Elixabete, Isaaaaa, Toni, Blai, Marc, Pau, Fèlix, Felix, Lluís, Frago :) Andrea, Albert, Cucho, Nick, etc. No us he anomenat a tots, ho sé. Anireu sortint i més que encara no us conec. Rau, raw, rauuu!!

Si ara no estas a Barcelona. Mmm... si ets del món del cine, dalé. Crea el teu guió i roda'l. Si us ajunteu és fa més fàcilment, més idees, més contactes, més aptituds diferents... Vinga, que tan sols crear les situacions fa que pensar. Si no estas per crear situacions potser pots traduir aquesta idea a alguna altra llengua, o saps d'algú que la pot traduir. Fes un blog, posa la traducció i passa aquí el link, així es pot llegir això en altres idiomes. Ho deixo en català ara. Jo ho puc traduir bé al castellà i ma o menos a l'angles. Però això ho faré aviat si ningú no ho ha fet abans q ara necessito dormir... Jo passo la idea perquè crec en la lliure informació. Ensenyo perquè m'agrada aprendre i perquè penso que als altres també els hi agrada aprendre.

Una altra idea de seqüència, per exemple. Acabat el cafè, abans de marxar li donem les gràcies pel cafè a la cambrera i li diem que estava molt bo, si així ho estava o que estava massa fort pel nostre gust, si així ho era. El que calgui a cada situació. I que no falti un gràcies així que moltes gràcies a tots!